Segle XXI
martagarciaaroca | 4 octubre 2013Un dia de la festa major d’aquest any, en Jaume, un amic, es va trobar una pila de revistes “Muy interesante” i vaig agafar una de l’any 1985 per mirar el que pensaven en aquella època.
Quan la vaig començar a llegir, vaig veure que hi havia un test sobre com es pensava que seria l’any 2000 i al final es donaven les respostes que havia escollit l’Arthur C. Clarke, un científic.
Hi havia preguntes que ara poden sonar molt ridícules, i esmentaven molts cops una mena de drogues de rejoveniment.
Una de les preguntes era: en quin any creus que l’home del carrer serà capaç de conduir un vehícle espacial?
El científic va contestar que els podríem conduir a l’any 1997, estem al 2013 i encara no els conduïm.
També pensava que l’efecte hivernacle no causaria cap dany en els darrers 40 anys, segons l’Arthur, estaríem vivint a la lluna l’any 2019 i al segle XXI una aula típica seria: un grup d’alumnes en una classe escoltant a un ordinador o a un robot.
No entenc com podien pensar que en 15 anys canviarien tant les coses.
Encara que algunes respostes eren molt absurdes, el científic, sorprenentment, va encertar en unes altres, com per exemple, va encertar en quina seria la població a l’any 2000.
Marta
Marta,
M’ha agradat llegir la teva reflexió entorn de les “visions de futur” trobades en una revista de fa anys.
De tota manera cal fer dues observacions pel que fa al redactat: l’excés de paràgrafs (vuit en un escrit d’aquesta mida és del tot excessiu), i la composició de paràgrafs-frase. El normal és que un paràgraf estigui format per diverses frases i que el canvi de paràgraf signifiqui que passes a ocupart-te d’un altre tema, d’un altre aspecte de la qüestió… El teu article queda esmicolat, trossejat. Li falta unitat i cohesió. Més aviat és un esquema. Estic segur que si t’hi poses pots convertir aquest “esquema” en un article on tot estigui ben lligat amb tot. No cal gaire: algun connector, eliminar punts i apart… Prova-ho!
No paris d’escriure.
Josep Maria